Traducció i premsa: la traducció automàtica és el futur?

Traducció i premsa són dos àmbits que, en una societat multilingüe com la nostra, es complementen a la perfecció. Un bon exemple en són les tirades en català i en castellà de la premsa catalana. Ara bé, són un exemple a seguir? De moment, no. I no és perquè tradueixin —s’ha de fer, i molt—, sinó perquè ho fan amb un programa de traducció automàtica.

Sí, ho heu llegit bé, els diaris fan servir des de traductors automàtics de textos proporcionats per empreses privades, com és el cas de La Vanguardia i el Lucy LT KWIK Translator, fins a traductors de textos gratuïts, com ara Google Translate.

Les traduccions automàtiques i la premsa

I és clar, ja sabem què passa després. Qui hi ha a Catalunya que no recordi el fantàstic nom que li van posar a Leo Messi a La Vanguardia? En l’edició catalana, el programa de traducció automàtica no va detectar que «Leo» era un nom propi, així que va considerar que no podia ser cap altra cosa que la segona persona del singular del verb castellà «leer».

Com us podeu imaginar, l’endemà no era Leo Messi qui havia ajudat el seu equip a aconseguir la victòria, sinó que era «Llegeixo Messi». Un altre cas interessant, ara des de l’extrem oest de la península, és la traducció que es va publicar al lloc web de l’ajuntament d’As Pontes, a Galícia, amb motiu de la Feira do grelo.

El programa de traducció automàtica Google Translate va decidir que la traducció correcta al castellà hauria de ser, sens dubte, Feria del clítoris. Per a molta gent arribada a la localitat corunyesa en cerca de la desitjada menja, la unió entre traducció i premsa va cometre una traïció imperdonable.

Els diaris promouen la traducció automàtica?

Però això no acaba aquí. Molts diaris no només utilitzen la traducció automàtica, sinó que la promouen. Una gran quantitat de mitjans han pujat al carro dels programes de traducció automàtica gratuïts. Així doncs, diaris com El País, El Mundo i ABC ara ofereixen traductors de textos gratuïts. Ja s’ha decidit, doncs, que és aquest el camí que ha de seguir el matrimoni entre traducció i premsa?

Quan parlem de traducció i de premsa, els programes de traducció automàtica poden suposar un bon punt de partida de cara a la traducció d’un volum de contingut tan elevat com el d’un diari de gran tirada. Tot i això, no s’hi hauria de confiar a l’hora de crear un producte final que no requereixi una revisió exhaustiva.

Traducció automàtica i postedició

Mireu, és així de simple: només cal que posem un article de premsa a Google Translate i traduir-lo al català per veure el nombre d’errors que aquesta mena de programes encara cometen. A Ontranslation som del parer que, si s’ha de fer malament peti qui peti i s’ha d’acabar delegant la traducció a un aparell, és vital realitzar una feina de postedició.

La traducció automàtica, gratuïta o no, no és infalible, de cap de les maneres. A més, els professionals no coneixen les llengües d’origen i d’arribada amb què treballen i prou. Disposen d’una sensibilitat cultural experta que els permet oferir un producte final natural i adaptat culturalment, una cosa que una màquina no arribarà mai a fer.

I vosaltres, què en penseu dels programes de traducció automàtica i de l’aplicació que se’n fa a la premsa escrita?