Idiomes més parlats a la xarxa, com afecten la nostra realitat?

Els idiomes més parlats a la xarxa coincideixen, almenys els que estan a les primeres posicions, amb els més parlats al món offline. L’anglès, el xinès i l’espanyol estan al top 3 a les dues llistes, però no en el mateix ordre. Tot sembla indicar que, amb la direcció que està prenent el món, els idiomes més parlats acabaran sent indispensables, mentre que la resta tendiran a fer-se cada cop més petits, fins a desaparèixer.

Però, fins a quin punt s’acabarà fent realitat aquest escenari? En aquest post analitzarem les dades sobre els idiomes més parlats a la xarxa, sobre com Internet afecta el llenguatge i intentarem avançar-nos al futur per descobrir quin és l’espai que quedarà per a la resta d’idiomes.

L’anglès és l’idioma més parlat a Internet

La superioritat de l’anglès, fins i tot entre els idiomes més parlats a la xarxa, és indiscutible. Si tenim en compte els tres idiomes més parlats al món, aquesta llengua compta amb unes xifres molt superiors respecte als seus competidors més directes, el xinès i l’espanyol. Més de la meitat del contingut en línia (al voltant d’un 52 %) està escrit en anglès.

El percentatge dels altres dos idiomes més parlats del món es redueix moltíssim a l’hora de traslladar el seu ús a la xarxa:

Un 5 % d’Internet està en espanyol, cosa que el converteix en la cinquena llengua quant a contingut, mentre que només un 2 % està en xinès, llengua que ocupa la vuitena posició.

L’anglès també domina quant a nombre d’usuaris (un 35 %), seguit, aquesta vegada sí, del xinès (13 %) i l’espanyol (7,7 %).

 

Les persones natives d’un altre idioma publiquen en anglès

Si atenem aquestes dades, podem afirmar que moltes persones natives d’un altre idioma llegeixen i publiquen contingut en anglès. Els parlants natius d’aquesta llengua per si sols no podrien generar ni abastar tanta informació.

Sense anar gaire lluny, molts de nosaltres també ho fem. Compartim articles en anglès a Facebook o Twitter (moltes vegades per fer-vos els interessants, us tenim calats!). Busquem informació rellevant a llocs web en aquesta llengua perquè no la trobem en altres dels idiomes més parlats, com és el cas de l’espanyol.

Això, al final, té una influència clara i forta sobre les nostres vides: qui no sap anglès no té accés a certa informació, de forma que tots ens apressem a aprendre’l.

Les xarxes socials i les llengües minoritzades

Hi ha qui, basant-se en aquestes dades, augura que a poc a poc tots serem angloparlants i que només sobreviuran la resta d’idiomes més parlats (i per poc). Pot semblar que això acabi resultant beneficiós per a tothom, ja que es derrocarien totes les barreres comunicatives, però, en realitat, les conseqüències serien catastròfiques.

Els parlants de les llengües minoritzades deixarien de parlar-les. Amb la mort de cada un d’aquests idiomes, moriria una cultura. Tot i això, hi ha eines per combatre aquesta tendència. Les llengües minoritzades ho són en molts casos per falta d’interlocutors. Això significa un excés d’interlocutors en la llengua majoritària (la famosa diglòssia de les societats bilingües).

Aquesta realitat, segons un estudi recent de la Universitat de Santiago, s’inverteix en les xarxes socials, on cada persona s’expressa en l’idioma amb el qual se sent més còmode.

Gràcies al fet que les xarxes salven les barreres geogràfiques i al fet que és molt més fàcil seleccionar amb qui parlar, la flama de l’esperança podria seguir viva. Les llengües minoritzades es farien fortes en el medi digital quan aquest servís per a la comunicació de persona a persona.

Internet i la comunicació global

Pel que podem veure, l’anglès és la llengua dominant a Internet i forma part dels idiomes més parlats al món offline (veieu?). Tot i això, les llengües minoritzades encara tenen un espai a la xarxa en què fer-se fortes. Perquè a tots ens agrada que ens parlin en el nostre idioma, oi?

Si som optimistes convindrà esperar que la xarxa es converteixi en un espai en què el multilingüisme sigui el nostre pa de cada dia. Tot i el domini d’una llengua per a la informació global, la resta de llengües tinguin un espai propi.