Lletra cursiva: quan l’he d’utilitzar?

Lletra cursiva, negreta, cometes, subratllat… Quan ens disposem a escriure un text, en nombroses ocasions hem de ressaltar una paraula o frase. Però aleshores ens sorgeix el dubte de com fer-ho. A Ontranslation som conscients de la utilitat de les convencions tipogràfiques, però també de la dificultat que suposa aplicar-les correctament. És per això que us explicarem quan utilitzar la lletra cursiva. Guardeu aquest post a preferits!

Les convencions tipogràfiques són necessàries per organitzar els textos, evitar ambigüitats i identificar elements com ara préstecs, títols de pel·lícules, etc. Òbviament, no pensareu a utilitzar la lletra cursiva, les cometes o el sagnat a l’hora d’escriure als vostres contactes del grup de WhatsApp «Cap de setmana a la platja» (tot i que tots sabem el boom que està tenint la negreta a WhatsApp), però si escriviu per a altres en un espai públic, com ara aquest blog o qualsevol altre, heu de seguir les convencions tipogràfiques per facilitar la lectura dels lectors.

La lletra cursiva per préstecs lingüístics

Una de les funcions més destacables de la lletra cursiva és la de ressaltar l’ús dels préstecs lingüístics; així, s’aconsegueix que els lectors identifiquin aquesta paraula com a pròpia d’un idioma diferent del text.

Tot i que els préstecs d’idiomes com l’anglès poden resultar molt evidents (i se’ns n’escapen molts), adquirir el costum d’utilitzar la lletra cursiva és imprescindible per garantir que, en casos d’ambigüitat com ara els de llengües pròximes, no ens prenguin per analfabets (com podria passar si incloguéssim el terme disfrutar del castellà sense cap tipus de marca). La lletra cursiva també se sol aplicar a termes científics, ja que la majoria provenen del llatí.

Amb la lletra cursiva marquem el to del discurs

Una altra aplicació important de la lletra cursiva és la de marcar el to del discurs escrit. En el llenguatge oral comptem amb el recurs de l’entonació, però si a l’hora d’escriure un text volem ser una mica poetes i dir que ens plouen els amics de veritat (amb ironia, perquè tampoc ens plouen els amics a seques) haurem de marcar el fragment amb lletra cursiva.

També resulta important l’ús metalingüístic de la lletra cursiva, és a dir, l’aplicació per marcar les paraules o lletres a les quals ens estem referint dins d’un text escrit.

Serveixi com a exemple la diferència entre comentar al nostre dissenyador web en un correu electrònic que «aquest truca’ns de dalt a la dreta queda una mica malament» o que «aquest truca’ns de dalt a la dreta queda una mica malament».

Les obres completes es mencionen amb lletra cursiva

L’últim ús de la lletra cursiva a què ens referirem en aquest article s’aplica a l’hora de mencionar obres completes. Si en el nostre context volem parlar d’un llibre, una pel·lícula, un quadre o un àlbum de música, haurem de marcar el títol amb lletra cursiva quan es tracti d’una obra completa.

Així, escriurem El lazarillo de Tormes en cursiva, però si ens referim a un  capítol concret d’aquest, n’escriurem el títol entre cometes (i ja parlarem de les cometes a bastament més endavant). La lletra cursiva també apareixerà a l’hora d’escriure el títol d’una obra completa encara que el títol en si no estigui complet; per exemple: El lazarillo.

Com podeu veure, la lletra cursiva és molt útil, estimeu-la. I recordeu: estrangerismes, noms científics, llenguatge figurat, usos metalingüístics i títols d’obres completes sempre en lletra itàlica (és una altra forma de referir-s’hi). Tot i que si teniu dubtes, sempre podeu confiar en els serveis d’Ontranslation!