La traducció per a ecommerce d’alimentació: qüestions culturals més enllà del públic

Fer una traducció per a ecommerce d’alimentació no és una feina fàcil. A totes les dificultats que s’han de tenir en compte a l’hora de traduir una botiga en línia, s’hi afegeix la de l’especificitat del menjar. La dieta és un dels assumptes que més varia de cultura a cultura i això hem de tenir-ho present a l’hora de traduir una botiga d’alimentació online, un efood, a un altre mercat.

Us donem tots els punts que cal tenir en compte per a l’èxit de la traducció de botigues online de productes alimentaris.

Aliments habituals en alguns llocs, desconeguts o exòtics en d’altres

L’alimentació varia moltíssim quan canviem de país, inclús entre regions. No fa falta anar molt lluny: amb demanar un gaspatxo a la Mancha i fer-ho a Andalusia ja ens n’adonarem.

El clima, la tradició o la història d’un lloc influeixen en el seu estil d’alimentació. Així, per exemple, la soja s’ha introduït recentment al mercat espanyol, mentre que en molts països asiàtics ha estat l’aliment bàsic durant tota la seva història.

Un exemple és el tempeh, una “carn” vegetal feta de faves de soja fermentades molt de moda últimament (a causa de l’apogeu de les dietes amb base vegetal). Aquest producte a Espanya sol ser bastant car: el seu preu supera els 12 euros el quilo. A Indonèsia, en canvi, és la principal font de proteïna de les persones més humils i podrem trobar-lo a qualsevol paradeta a un preu ridículament baix.

Per tant, abans de posar a la venda un producte a un país, haurem d’analitzar quin tipus de consum en fan. Seguint l’exemple anterior, pot ser que ens generi mala imatge posar uns preus molt elevats a un plat amb tempeh a Indonèsia. O al revés, que un preu excessivament baix faci sospitar als consumidors espanyols.

 

Els marcs i la categorització, perquè cada cultura agrupa d’una manera diferent

Aquest punt és encara més important de cara al desenvolupament d’un ecommerce d’alimentació que vulgui vendre crossborder. I és que s’ha de tenir molt en compte la cultura meta de cara a generar categories en la traducció d’un ecommerce alimentari. No servirà copiar l’estructura de la nostra web en un altre mercat.

Les categories no són universals. A cada cultura es creen uns marcs mentals dins dels quals incloem (o no) determinats conceptes. Així, segons autors com Lakoff, els humans organitzem el món a través de metàfores i per relacions de semblança consensuades creem grups o categories: els marcs mentals.

 

 

Això comporta que cada grup humà estableixi les seves pròpies categories. Aquestes no són universals i, depenent de la cultura, les relacions metafòriques que porten a crear una categoria seran d’un tipus o d’un altre.

 

Què es ven en el supermercat online i on es col·loca?

Tota aquesta reflexió ens porta a una senzilla conclusió: les seccions d’un supermercat són categories, marcs mentals. D’aquesta manera, els làctics s’agrupen i no hi ha un apartat com “òvics” (encara que hi hagi una infinitat de productes derivats de l’ou). Això, és clar, no és comú a totes les cultures i s’ha de tenir en consideració en la traducció d’un ecommerce d’alimentació i (o) de productes bàsics.

Posem alguns exemples.

Al Japó és habitual menjar sushi, per la qual cosa no estarà a la secció de delicatessen o de plats preparats, sinó a la de peix. A Corea trobarem un passadís sencer per a l’arròs i els seus derivats, producte que a Espanya estaria amb altres cereals i llegums. En aquest país, a més, el té i els fruits secs s’agrupen en una mateixa categoria, potser a causa del tradicional Yulmu-cha: una beguda que barreja aquests dos productes.

No fa falta anar-se’n tan lluny (culturalment) per trobar aquestes diferències. A Espanya seria estrany comprar tabac o medicines als supermercats, establiments dedicats principalment a l’alimentació. No obstant això, al Regne Unit els cigarrets es compren a aquests establiments i els hipermercats i autoserveis australians tenen una secció de medicines. Allà podríem combinar un ecommerce d’aliments i de farma, per exemple.

 

Per què la cultura és important a l’hora de muntar un ecommerce alimentari?

Independentment del gestor de continguts que utilitzis per a la teva botiga en línia, la traducció per a ecommerce d’alimentació s’ha de realitzar per professionals amb coneixements culturals profunds sobre la cultura a la qual volem oferir els nostres productes, com passa en la traducció per al sector vinícola o en la traducció per al sector cerveser.

Per la seva complexitat, podem recórrer a una agència que ens proporcioni els seus serveis de traducció per a empreses d’alimentació. D’aquesta manera, ens assegurem que siguin traductors qualificats els qui trobin les millors categories per a la nostra botiga en línia.

I és que no s’ha d’oblidar que l’ecommerce continua el seu creixement, també en el sector alimentari, i tenir les claus per a la seva internacionalització pot suposar l’èxit internacional de la nostra empresa. Per això és millor invertir en una bona traducció i assessorament cultural per arribar al nou mercat amb la nostra millor versió.