#43. Fernando de Castro: «Parlo 16 idiomes, i els he après, a part dels que m’ensenyaren a l’escola, pel meu compte»

//#43. Fernando de Castro: «Parlo 16 idiomes, i els he après, a part dels que m’ensenyaren a l’escola, pel meu compte»

#43. Fernando de Castro: «Parlo 16 idiomes, i els he après, a part dels que m’ensenyaren a l’escola, pel meu compte»

Edat: 36

Professió: professor, traductor literari i intèrpret.

Idiomes: castellà, català, gallec, portuguès, anglès, francès, alemany, italià, polonès, txec, hongarès, rus, eslovè, serbo-croata, grec, indonesi.

L’entrevista: Vam escoltar-lo al programa El Món a Rac1, on el va entrevistar el periodista Jordi Basté. Vam quedar al·lucinats amb la seva facilitat pels idiomes i de seguida vam veure que no se’ns podia escapar; un home com ell havia d’estar al nostre blog. Vam enviar un correu electrònic al Biel Cadilla de Rac1 i ell ens hi va posar en contacte.

 Presenta’t als nostres lectors. Com et definiries?

Sóc un apassionat d’aquesta vida i del món en què vivim, així com de les llengües que s’hi parlen. Em fascina la diversitat humana, perquè l’altra cara de la moneda és tot el que tenim en comú.

Quants idiomes parles? Com has arribat a aprendre’ls tots?

En parlo 16, i els he après, a part dels que em van ensenyar a l’escola, pel meu compte. Aprendre una llengua és un procés meravellós que et dóna la possibilitat de viure una altra vida, multiplicar-te per 2, per 3… (fins a 16!) i fer d’aquest món un lloc més gran i més petit alhora. Vaig començar amb l’anglès i el francès a l’escola, després l’alemany i, més tard, les llengües eslaves i la resta.

Quin mètode fas servir per estudiar-les?

Faig servir mètodes per a autodidactes amb gravacions en CD o MP3 (sempre en un idioma estranger; en alemany, anglès o francès). Avui dia hi ha mètodes fantàstics.  El més important és que t’ensenyin la parla real, que hi hagi moltes converses amb situacions reals.

Què et mou a aprendre tants idiomes? És un interès filològic o d’oci?

Em mou el desig de conèixer més el món i fer-ho en més profunditat. D’una banda hi ha l’interès filològic; sempre m’ha agradat l’etimologia, la dialectologia i la gramàtica històrica. Però l’oportunitat de viatjar i conèixer països i les respectives llengües et permet viure’ls des de dins. És tota una experiència. L’experiència de perdre’m per la Indonèsia profunda tot parlant-ne l’idioma ha estat una vivència única. També he traduït força literatura, i el fet de crear una nova obra literària traduint és increïble; veure que dos textos diuen el mateix (gran utopia, d’altra banda) després de passar a través de tu és tot un repte.

Has pogut practicar totes aquestes llengües als països on es parlen?

Sí, unes més que d’altres, ja que és molt difícil mantenir-les totes vives, «en forma», tot i que avui dia les possibilitats que ens dóna internet en aquest sentit són il·limitades: emissores de ràdio, canals de televisió, premsa… Quan era adolescent i estudiava llengües pel meu compte, trobar un diari en rus, tot i que fos de mesos enrere, era tota una troballa de valor incalculable!

Quin és l’últim idioma que has après? Quin ha estat el més complicat d’aprendre?

L’últim idioma que he après és l’indonesi. El vaig estudiar fa dos anys, abans d’anar al país per primer cop. És una llengua amb una morfologia i pronúncia molt senzilles, però és clar, el vocabulari ja és una altra història. Pel que fa a la llengua més complicada, sens dubte, l´hongarès; no pertany al grup de les llengües indoeuropees, amb la qual cosa has de fer reset al teu cervell i començar de zero com si fossis un nadó. És una llengua de tipus aglutinant, on sèries de terminacions s’afegeixen als substantius, amb tants casos de flexió nominal (uns 18) que ni tan sols els filòlegs es posen d’acord sobre quants n’hi ha.

Què fas en el teu dia a dia? Quan et vam escoltar a Rac1 deies que no tenies feina. Has aconseguit trobar la feina que realment volies? Et va servir aquella entrevista per donar-te a conèixer?

Sóc professor d’idiomes. Ara he trobat prou classes i puc fer el que més m’agrada i de la manera que m’agrada; dono classes de diferents idiomes en empreses i en una escola. Les he trobat a través de contactes que ja tenia i per antics alumnes que m’han recomanat. L’entrevista em va servir per donar-me a conèixer, però no m’ha ofert la feina que buscava.

A nivell professional, has recorregut alguna vegada a una agència de traducció o a un traductor, intèrpret, etc.?

Crec que algun cop sí, fa molts anys, per traduir un currículum a l’anglès. La veritat és que el resultat no va ser l’esperat; em van lliurar una traducció literal amb el format de l’original en espanyol, i aquí és on entra la importància del factor cultural i extralingüístic on s’inscriu una llengua. Una llengua es parla en un espai físic concret que té una història i una cultura que ho impregna tot, des de com escriure un currículum fins a com gesticular.

Podries explicar-nos alguna anècdota lingüística amb què t’hagis trobat durant aquests anys?

Se m’acudeix el dia que em vaig fer passar per txec a Praga per pagar el preu d’entrada dels txecs d’un concert; el dels estrangers era una bogeria! O quan, fa molts anys, a Vigo, en veure una persona que demanava diners al carrer amb un rètol que deia «refugiat de guerra civil de Txecoslovàquia», em vaig adreçar a ell en txec, intrigat per una guerra que no hi va haver mai (!). Després de fer cara de sorpresa, el suposat refugiat de guerra em va balbucejar que en realitat era de la guerra de Bòsnia, així que li vaig parlar en croata… i llavors ja no va caler que em digués res més: la seva mirada em va deixar clar que li estava arruïnant el negoci.

Contacta amb ell:

 

Twitter

LinkedIn

By |2018-01-27T11:22:46+00:00desembre 4th, 2012|Uncategorized @ca|0 Comments

Leave A Comment