Idiomes inventats, amb quin objectiu?

Hi ha una gran quantitat d’idiomes inventats o, dit d’una forma més tècnica, llengües construïdes. L’esperanto, el volapük, el klingon, l’interlingua… Totes van néixer de forma artificial, i no de forma natural, com és el cas de les nostres llengües mare. Avui, ens preguntem quin és el motiu que s’amaga darrere de la creació d’idiomes inventats.

Per què les persones que els creen no es conformen amb les llengües naturals? Ara ho veurem.

 

Derrocar la torre de Babel

La motivació històrica principal per a la creació d’idiomes inventats ha estat la d’establir un idioma comú per a la humanitat. Molts teòrics de la llengua han pensat al llarg dels segles que una llengua resultant de la combinació de moltes serviria per establir un idioma universal.

Segurament pensareu que ja n’hi ha un, l’anglès, és clar (i potser algun altre en el futur). Però l’afany d’aquests teòrics implicava aconseguir una nova llengua que no fos imposada o que pertanyés a algun grup social, país, etc.

Va ser el somni d’una llengua universal i de tots el que va comportar que apareguessin idiomes inventats com ara els següents:

  • L’esperanto, inventat per L. L. Zamenhoff l’any 1887 (déu n’hi do), és el més famós de tots. Es basa en la cerca de la simplicitat, i es va crear combinant diferents aspectes dels idiomes indoeuropeus. Fins i tot té una bandera (la de la imatge d’aquest post).
  • El volapükMenefe bal, püki bal («una llengua per a una humanitat») és el lema d’aquesta llengua construïda. La va desenvolupar el 1879 un sacerdot alemany, Johann Martin Schleyer, combinant característiques de llengües d’Europa occidental, però no va triomfar a causa de la major acceptació de l’esperanto.
  • L’interlingua és el més modern dels idiomes inventats amb la intenció de crear una llengua universal. Va ser construït per un grup de lingüistes el 1951, però tampoc no ha aconseguit desbancar l’esperanto. Prenia la major part dels seus trets de les llengües romàniques, juntament amb d’altres de l’anglès, l’alemany i el rus.

 

Llengües construïdes per a un món de fantasia

La imaginació d’algunes persones no té límits. Hi ha gent que té la capacitat de crear mons de fantasia en què el públic es pugui submergir i així els visqui com si es tractés de la realitat mateixa. Alguns autors, en el seu afany per ambientar l’obra tant com puguin, han desenvolupat idiomes inventats. Segurament heu sentit a parlar de tots, o de gairebé tots, en alguna ocasió:

  • Les llengües èlfiques d’El Senyor dels Anells tenen la seva pròpia gramàtica i normativa. I és que Tolkien, a més de ser una de les millors plomes del segle XX, era un lingüista amb molta paciència.
  • El lingüista Marc Okrand va crear el klingon per a Star Trek, i el va anar desenvolupant més a mesura que la sèrie avançava. Molts trekkies (fans d’Star Trek) es llancen a estudiar aquesta llengua construïda, que compta fins i tot amb un centre d’estudis: el Klingon Language Institute.
  • El més modern d’aquest tipus d’idiomes inventats és el na’vi, creat per Paul Frommer per a la pel·lícula Avatar, de James Cameron. Aquesta llengua construïda encara està en desenvolupament, ja que els fans de l’univers blau segueixen creant vocabulari que el seu creador va acceptant.

 

Unir persones i crear mons ficticis: la raó de ser dels idiomes inventats

Sempre hi ha raons per construir coses noves. Els éssers humans no parem en el nostre afany per progressar i donar curs a la creativitat per millorar el nostre món. Sigui en el pla de l’enteniment o en el del gaudi i la fantasia, els idiomes inventats es creen per intentar millorar les nostres vides d’alguna forma.

Ara bé! Per inventar idiomes fan falta coneixements lingüístics, i no tothom ho pot fer. És bastant més complicat del que sembla!

Sobre l'autor

Oscar Nogueras

Es el CEO de Ontranslation y dedica algunos ratos libres a escribir en este blog para compartir sus conocimientos sobre internacionalización, cross-border ecommerce y Traducción SEO. No es para menos, ya que entre su formación cuenta con una licenciatura en filología inglesa, un máster en tradumática, un posgrado en elearning y un MBA. En definitiva, una declaración de intenciones donde la cultura y los idiomas se sirven mezclados, no agitados.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

POSTS RELACIONATS

+ Veure totes les publicacions