Cinc respostes sobre l’estafa en la traducció

Sabeu que també existeix l’estafa en la traducció? Segur que molts de vosaltres ja esteu familiaritzats amb la llegendària estafa de l’estampeta o amb la vigent estafa de la rotonda, però sabíeu que també hi ha murris en la pràctica professional de la traducció? Col·legues del sector, aneu amb molt de compte, perquè l’estafa en la traducció es troba a l’ordre del dia. Per això mateix avui volem oferir-vos cinc respostes sobre aquesta pràctica il·legal per explicar-vos en què consisteix i per saber com detectar-la i estalviar-nos un disgust. Aquí teniu les nostres cinc respostes sobre l’estafa en la traducció:

Què és l’estafa en la traducció?

Nasty business. Alguns indesitjables d’alguna part del món —que casualment solen ser de Nigèria o de Palestina, pel motiu que sigui— es dediquen a robar els CV de professionals legítims, a modificar-ne les dades de contacte i —ocasionalment— el nom i vendre’s al món de les agències de traducció com a autèntics top notch.

A vegades es tracta d’una suplantació d’identitat amb totes les lletres, mentre que en altres ocasions és més aviat un aprofitament il·lícit de les credencials de professionals reals.

A qui perjudica l’estafa en la traducció?

Afecta tant a autònoms com a agències del sector, clients particulars i altres agents externs. La qualitat en la feina dels estafadors és del tot inexistent, ja que és fruit de Google Translate o d’algun autònom ultra econòmic, la feina del qual no compleix els estàndards.

Resultat: pèrdua de diners, pèrdua de temps i pèrdua de credibilitat de cara al client, tant per a l’agència com per a l’autònom.

Com funciona l’estafa en la traducció?

Els estafadors s’apropien del CV de traductors reals, sigui descarregant-los directament de directoris del sector o fent-se passar per agències o gestors de projectes independents, la qual cosa els ajuda a aconseguir els CV i «legitimar-ne» la facilitació a tercers a través de contractes abusius.

Tot seguit en modifiquen les dades personals —a vegades no modifiquen el nom del traductor, cosa que implica una suplantació d’identitat—, les dades de contacte i porten a terme una campanya de spam massiu dirigida a les agències de traducció o a ofertes reals de feina.

Si una agència cau al parany i els assigna algun encàrrec, els estafadors entregaran una traducció automàtica o el resultat de la feina d’un traductor de capacitats mínimes, tant professionals com de tarifes, a qui probablement també han pres el pèl —en cas que arribin a fer cap entrega.

El següent pas consisteix en l’enviament de la factura de l’encàrrec i el compte de PayPal corresponent on s’ha d’efectuar l’import. Sorpresa! L’adreça de correu electrònic del compte no és la mateixa que la del traductor. Les víctimes s’adonaran de l’engany i demanaran explicacions, però només rebran amenaces o la indiferència d’un estafador de qui ja no quedarà rastre a la xarxa.

Com poden detectar les agències l’estafa en la traducció?

Per sort, detectar els estafadors és relativament senzill de fer. Les peculiaritats del seu modus operandi poden fer saltar les alarmes: envien correus de candidatura espontània encara que l’agència ja disposi d’un formulari de contacte específic; no inclouen l’adreça del destinatari del correu, sinó que forma part d’una llista de destinataris en còpia oculta; el nivell de redacció —generalment en anglès— és pèssim.

Acostumen a especificar la seva combinació lingüística amb la fórmula:

• «English<>Catalan<>German» o qualsevol altra que presenti més de dos idiomes i que indiqui que ofereixen serveis de traducció inversa.
• Els CV que adjunten normalment tenen tipus de font diferents —resultat del «copia i enganxa» a partir de diversos CV.
• Les adreces que consten al CV són falses, així com els codis postals, els números de telèfon o els d’identificació tributària.
• La informació facilitada sol ser contradictòria, especialment pel que fa a la data de naixement i als anys d’experiència.
• Les tarifes sovint són irrisòries i, si es comprova l’autor del document del CV, tot sovint no coincideix amb el nom de la persona que l’envia.
• Com poden detectar els autònoms l’estafa en la traducció?

Molts d’aquests estafadors es fan passar per agències de traducció o per gestors de projectes independents per preparar l’altra cara de l’engany. Hi ha uns senyals determinats que qualsevol traductor ha de tenir en compte i que ha de saber identificar per estalviar-se disgustos innecessaris.

Per sobre de tot, desconfia de qui asseguri que representa una agència i t’escrigui des d’una adreça de correu electrònic gratuïta —Gmail, Outlook, Hotmail…—; pensa-t’ho dues vegades quan el correu estigui redactat en anglès encara que tu siguis alemany i la presumpta empresa que et contacti també ho sigui; no acceptis mai propostes per «promocionar» el teu CV, i ni se t’acudeixi de signar cap acord per cedir el teu CV a tercers.

 

Mesures preventives

Per cert, també hi ha mesures preventives: no publiquis mai una versió completa i detallada del teu CV; no pugis versions digitals dels teus títols a la xarxa; envia tota la documentació escanejada amb les opcions de seguretat necessàries establertes; i, sobretot, registra el teu propi domini i fes servir adreces de correu electrònic que hi estiguin registrades per a totes les teves activitats professionals.

Vet aquí la nostra aportació. Esperem que us sigui útil per estalviar-vos disgustos de cara al futur. De totes maneres, podeu obtenir més informació d’aquesta pràctica fraudulenta en aquest lloc web —i aquí també. Mentrestant, si voleu assegurar el tret, no dubteu a comptar amb una agència de traducció que compleixi els estàndards de qualitat més elevats. Com Ontranslation, justament.

Què us han semblat les nostres cinc respostes sobre l’estafa en la traducció?