Diversitat cultural més enllà de les paraules
Ja hem parlat diverses vegades sobre la diversitat cultural. Sempre diem que llengua i cultura van unides, oi? Bé, doncs… Llegir-ne més >
Parlar dels manlleus i les noves tecnologies és parlar del present i del futur. Mantenir-se constantment actualitzat amb el progrés imparable de les noves tecnologies no és pas fàcil, i les llengües han de trobar solucions per als tecnicismes que les acompanyen. Vet aquí un dels grans reptes lingüístics actuals: la implantació d’estrangerismes, paraules d’un altre idioma que passen al propi sense cap canvi, com ara handicap.
A l’hora de crear neologismes, les llengües busquen alternatives pròpies o adaptades a la seva ortografia: els manlleus. De totes maneres, l’acceptació de neologismes és un procés complicat que demana la conscienciació dels parlants, la qual cosa no sempre s’arriba a aconseguir, sobretot en el cas de la terminologia de les noves tecnologies.
En el cas de la llengua catalana, l’encarregat de la creació de neologismes és el Termcat, nascut amb l’ajut de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta institució s’estima més traduir els tecnicismes i crear terminologia pròpia de la llengua catalana.
Això no obstant, a vegades només podem aspirar a crear manlleus adaptats a l’ortografia. O ni tan sols això.
Un bon exemple en seria el terme playback, que no té traducció al català. En casos com aquest, el que es prova de fer és adaptar la grafia del terme a la pronunciació catalana —com és el cas de disk jockey, per a la qual es proposa la grafia discjòquei.
L’acceptació de neologismes només té lloc en alguns casos, com en la traducció d’e-mail, «correu electrònic» És una llàstima que finalment no s’optés per la proposta de traduir e-mail per «emili» —hauria estat divertit.
El problema radica en què avui dia l’anglès és tan influent que és molt difícil aconseguir que els parlants no facin servir les formes angleses, fins al punt —extrem— que s’està a la moda si entre paraula i paraula catalanes n’afegim alguna d’anglesa.
És justament per això que el nombre d’estrangerismes i de manlleus augmenta un dia sí l’altre també, you know. A més, en les disciplines tècniques, i especialment en la informàtica, l’ús d’estrangerismes està molt arrelat.
Ara ens podríem posar a debatre si el fet que una llengua tingui estrangerismes és bo o si s’hauria de forçar, en tots els casos, la creació de neologismes adaptats que siguin formes pròpies del català. D’això en podríem estar parlant fins a la fi del món.
El que sí que comentarem és que les llengües es troben en una evolució constant. La terminologia de les noves tecnologies és un dels principals motius que provoquen que actualment hi hagi tants manlleus i estrangerismes.
Sempre hi haurà paraules amb una traducció difícil o fins i tot que pugui fer dubtar, i estar sempre atents a les últimes tendències lingüístiques del sector és el nostre deure.
Així, els professionals de la tecnologia podran delegar als nostres traductors experts la responsabilitat d’escollir el tecnicisme correcte. Deixeu que de les tendències se n’ocupi Ontranslation.
Ja hem parlat diverses vegades sobre la diversitat cultural. Sempre diem que llengua i cultura van unides, oi? Bé, doncs… Llegir-ne més >
Hi ha una gran quantitat d’idiomes inventats o, dit d’una forma més tècnica, llengües construïdes. L’esperanto, el volapük, el klingon, l’interlingua… Totes van… Llegir-ne més >
Lletra cursiva, negreta, cometes, subratllat… Quan ens disposem a escriure un text, en nombroses ocasions hem de ressaltar una paraula… Llegir-ne més >