Aquests dies està provocant enrenou que s’utilitzi l’andalús a La Peste, la nova sèrie de Movistar+, una gran producció ambientada en el segle XVI a Sevilla. Bastants internautes s’han llançat a criticar que no entenien la sèrie, a qüestionar la dicció dels autors…
A Ontranslation ha estat tema de conversa. Hi hem reflexionat i hem arribat a la conclusió que hi ha diverses qüestions a aclarir sobre l’ús de l’andalús a La Peste. És per això que fem aquesta crítica constructiva des del punt de vista lingüístic tant cap al públic com cap a la sèrie. Aquí la teniu.
Atacar l’ús d’un dialecte (o varietat lingüística, si volem utilitzar termes apropiats en sociolingüística) diu molt de la nostra visió sobre la llengua i de com interactuem a través d’ella.. Efectivament, la majoria de la població espanyola és monolingüe, i això és un llast que hauríem de solucionar.
La riquesa lingüística consisteix més a entendre la varietat que a acumular paraules, ja que, si no, passa el que passa. Si visquéssim en un entorn en què estiguéssim acostumats a interactuar en llengües diferents (quelcom possible mitjançant l’educació en la comprensió del català o el gallec, per exemple), potser no ens costaria tant entendre altres varietats de la nostra llengua.
La llengua no és homogènia. Cada persona parla d’una forma diferent, i cada grup social també. Hi ha varietats bastant semblants entre si, i d’altres que no ho són tant. L’andalús i l’espanyol estàndard són bastant diferents, però això no significa que els parlants d’una varietat o de l’altra tinguin problemes de dicció o no sàpiguen parlar.
Simplement parlen diferent, ja us ho explicàvem en un post anterior. És normal no entendre els altres, però criticar algú per parlar en andalús revela el mateix desconeixement que dir que un alemany parla malament perquè parla en alemany.
A més, segurament els actors que han utilitzat l’andalús a La Peste i no són andalusos han fet un esforç enorme per aconseguir parlar d’aquesta forma. Gairebé com parlar un altre idioma!
I, parlant de prejudicis, hauríem de desfer-nos de la idea que subtitular una varietat significa ofendre’n els parlants, no? La llengua escrita és una eina molt útil, i aquesta sí que és homogènia.
Avui dia, cada cop més gent veu sèries, pel·lícules, etc. en altres idiomes, amb subtítols. Això és magnífic, fomenta el plurilingüisme i que la gent aprengui idiomes.
Per què no entendre la varietat dialectal dins d’aquesta diversitat? Al cap i a la fi, les diferències hi són, i si l’andalús a La Peste costa d’entendre, per què no fer-lo més accessible amb uns simples subtítols?
Així és, tant els uns (el públic) com els altres (la sèrie) hauríem de mirar les coses eliminant estereotips i idees preconcebudes. No cal que parlem sempre en la llengua estàndard, ja que són molt pocs els qui la parlen.
Encara menys necessari sembla reivindicar-ne l’ús com a únic. Ara bé, si hi ha una llengua escrita estandarditzada és per algun motiu, i utilitzar-la per fomentar la diversitat i l’obertura lingüístiques serà sempre positiu.
La por a la crítica recau en la crítica, i avui dia aprendre és més valuós que mai. Per què no començar a fer-ho amb el que tenim més a prop?
Qui no ha vist alguna vegada el famós eslògan I Love New York (o I <3 NY)? Funciona tan bé… Llegir-ne més >
Ja hem parlat diverses vegades sobre la diversitat cultural. Sempre diem que llengua i cultura van unides, oi? Bé, doncs… Llegir-ne més >
Parlar dels manlleus i les noves tecnologies és parlar del present i del futur. Mantenir-se constantment actualitzat amb el progrés… Llegir-ne més >
