És un idioma, l’spanglish?

L’spanglish és una forma d’expressió cada cop més estesa als Estats Units, on la fan servir els parlants bilingües d’espanyol i anglès, que barregen les dues llengües en el seu dia a dia. Si l’spanglish és un idioma és una pregunta que s’haurà fet més d’un en escoltar expressions com ara «Te llamo pa’ atrás pa’ janguear el viernes, que estoy vacunando la carpeta». Com a mínim, quant a intel·ligibilitat mútua, no sembla molt senzill poder arribar a classificar-lo dins de l’anglès o del castellà, oi? 

Com qualsevol fenomen social, la qüestió de si l’spanglish és un idioma o no té defensors (que fan valer la seva opinió a capa i espasa, encara que sigui en un sentit figurat) i detractors. Aquests consideren que no és més que una modalitat de parla. No et perdis aquesta publicació on exposarem les dues idees perquè al final pugueu arribar a treure les vostres pròpies conclusions sobre si l’spanglish és un idioma o no.

L’spanglish és un idioma. És clar!

Entre aquells que defensen que l’spanglish és un idioma hi ha Ilan Stavans, sociolingüista mexicà que exerceix la càtedra Lewis-Sebring a l’Amherst College (Massachusetts). I, a més a més, l’investigador no només treballa per recopilar i divulgar les raons que fan de l’spanglish una llengua única, sinó que entre els seus grans esforços per legitimar la seva postura que l’spanglish és un idioma hi ha la traducció del primer capítol de El Quixot, el qual comença així:

«In un placete de La Mancha of which nombre no quiero remembrearme, vivía, not so long ago, uno de esos gentlement who always tienen una lanza in the rack, una buckler antigua, a skinny caballo y un grayhound para el chase».

 

Què en pensa la RAE de l’spanglish?

De tota manera, l’afirmació que l’spanglish és un idioma no convenç a tothom. De fet, entre els detractors es troba la institució amb més pes dins de la llengua espanyola, la RAE.

Encara que la Academia no té la potestat per determinar si l’spanglish és un idioma o no, sí que és cert que la definició que aporti sobre el fenomen té la capacitat de condicionar el punt de vista de tots els seus seguidors sobre aquest, així com les perspectives oficials de l’idioma/modalitat.

La primera definició de l’spanglish que va oferir la RAE no era especialment benèvola, ja que en titllava l’ús de «deformación» de l’anglès i el castellà. De totes maneres, la versió final, disponible ara en línia i a la 23a edició impresa del DRAE, es limita a l’accepció següent:

«Modalidad del habla de algunos grupos hispanos de los Estados Unidos en la que se mezclan elementos léxicos y gramaticales del español y del inglés».

L’spanglish és un idioma? La RAE diu que ni parlar-ne, però abans tenia una postura encara més combativa, així que qui sap què passarà en un futur.

La cultura i l’evolució de les llengües

Més enllà de si estem d’acord o no amb el fet que l’spanglish és un idioma i de l’estatus que puguem donar al fenomen, des d’Ontranslation creiem que l’entorn social i cultural suposa un factor clau a l’hora de comunicar-se amb els altres. L’època d’«un país, un idioma» ha acabat.

Les realitats sociolingüístiques dels països (i també dels mercats) són extremadament variades i la traducció s’ha substituït per la localització. Esperem que aquest post us ajudi a conèixer una mica més sobre l’spanglish i a treure’n les vostres pròpies conclusions.

Per cert. «Te llamo pa’ atrás pa’ janguear el viernes, que estoy vacunando la carpeta» vol dir «Te llamo de vuelta (I call you back) para quedar (to hang out) el viernes, que estoy aspirando (I am vacuuming) la alfombra (the carpet)». De res.