Traducció científica: per a experts al quadrat

//Traducció científica: per a experts al quadrat

Traducció científica: per a experts al quadrat

La traducció científica és un camp complex, en què el «tot val» resulta ser més inútil que mai. Per realitzar qualsevol traducció cal tenir un coneixement mínim sobre el tema a tractar, però aquest coneixement és senzillament crucial en el cas de la traducció científica. El llenguatge científic és molt específic i molt especialitzat, i requereix anys de familiarització; només un metge entén a la perfecció un text específic sobre la simptomatologia d’una malaltia i només un biòleg comprèn un article sobre les diferents soques d’un virus. De fet, la traducció científica tracta camps tan especialitzats que no només implica el canvi d’un idioma a l’altre, sinó que també es parla de traducció científica quan el professional s’encarrega de modificar el codi, és a dir, d’adaptar un text purament científic a un àmbit divulgatiu.

La traducció científica requereix un coneixement intensiu del llenguatge i el context científics. El professional encarregat de dur-la a terme no només haurà de ser en les llengües d’origen i d’arribada, sinó que, per saber com traduir un terme específic de forma adequada, s’haurà d’haver format en profunditat en el camp que tracta el text amb què treballa. Si no és així, els errors de traducció, juntament amb la gran inversió econòmica i l’ajustat timing propis dels projectes de traducció científica, poden acabar creant un autèntic desastre. Com explica Nidia Amador Domínguez al seu article «Diez errores usuales en la traducción de artículos científicos», un traductor de l’àmbit de la biologia haurà de saber que allò que en anglès és «fungal», en castellà es tradueix com a «fúngico», encara que en castellà també es faci servir el sufix «-al» en contexts similars. I no només això, també haurà de dominar a la perfecció l’estil de l’àmbit científic; especialment l’específic de la llengua meta, i saber-lo aplicar. En català, per exemple, la traducció científica haurà d’utilitzar frases curtes que no eliminen la concreció necessària o evitar les oracions passives.

La necessitat de conèixer bé el context és fonamental tant a l’hora d’aplicar la traducció científica en allò que entenem com el simple trasllat d’un text a un altre idioma diferent de l’original com quan l’objectiu és adaptar el nivell per a un públic de mitjans divulgatius. Aquest procés no és senzill; de fet, hi ha tot un camp de les humanitats que es dedica a estudiar com traslladar d’una manera comprensible a la gent del carrer tot el que aprenem dels estudis i experiments que es duen a terme entre provetes, microscopis i rates hipertrofiades. Per realitzar aquest vessant de la traducció científica cal que simplifiquem els tecnicismes i les expressions, cosa que requereix sacrificar aquesta especificitat tan necessària per a la ciència que no té cabuda en la divulgació.

Com podeu veure, la traducció científica l’han de dur a terme professionals experts en qüestions lingüístiques i en camps del coneixement molt concrets per poder sortir-se’n airosament. No obstant això, els científics també es permeten alguna llicència humorística, com és el cas del paleontòleg que, enamorat d’una dona que es deia Ella, va decidir anomenar un fòssil que va trobar com a Ellaquismus (Ella kiss me).

En fi, com seria la traducció científica al català d’aquest nom?

By |2017-05-04T14:10:25+00:00maig 4th, 2017|Uncategorized @ca|0 Comments

Leave A Comment