Paraules d’origen àrab que consideraves «typical Spanish»

Hi podem trobar moltes paraules d’origen àrab que consideraves «typical Spanish». La influència àrab en la història de la península Ibèrica és notòria. Només cal anar a Andalusia i mirar alguns dels edificis que s’hi troben per adonar-te’n. La llengua, com a part de la cultura d’un poble, també es veu afectada per l’intercanvi entre dos grups. És per això que trobem tantes paraules en castellà d’origen àrab.

Conèixer-les ens ajuda a entendre la diversitat de la qual provenim. Ser conscients que utilitzem moltes paraules d’origen àrab diàriament vol dir ser conscients que qualsevol cultura és una mescla de cultures prèvies. En vols conèixer algunes? No ens entretenim més!

Què significa «Olé»?

Si existeix una paraula que representi el castellà (almenys el castellà del sud d’Espanya) en qualsevol indret del món, es tracta sens dubte de la interjecció olé. S’utilitza en aquells productes que se solen exportar a l’estranger amb èxit: el flamenco, les corridas de toros (per desgràcia), etc. També hi ha persones que utilitzen l’olé gairebé cada dia, per expressar admiració a algú perquè ha fet alguna cosa correctament, per exemple.

El que molta gent no sap, però (i potser pot incomodar algú), és que aquesta paraula tan de Marca España és una de les paraules d’origen àrab que tenim al nostre vocabulari. Encara que algunes persones especulin que prové del mot grec ololizin (ὀλολύζειν), que s’utilitzava per expressar goig, la majoria opina que prové de l’àrab. Més concretament, d’expressions que tenien a veure amb Al·là com ara allah (similar a l’expressió actual Dios) o Wa-llâh (‘per Al·là’).

Les begudes alcohòliques també són d’origen àrab

Una altra de les paraules d’origen àrab que utilitzem sovint és alcohol. I pot semblar sorprenent, ja que les begudes alcohòliques estan terminantment prohibides per l’Islam, religió majoritària en el món àrab. Però els significats canvien, i sembla que l’origen del nostre actual alcohol és alkuhúl, que feia referència a un cosmètic similar al rímel desenvolupat pels nostres avantpassats.

El substantiu era kuhúl, ja que al és l’article que, com en molts altres casos, va passar a formar part del nom quan va passar al castellà. El cas és que es va començar a denominar al-kuhúl  a qualsevol tipus d’element de destil·lació, fins que es va especialitzar i va passar a denominar només l’etanol, el destil·lat del vi i, per extensió, el nostre alcohol actual.

Paraules d’origen àrab… la paella?

Per cert, quants plats de la nostra gastronomia tenen com a base l’arròs? No us els anomenarem,  però podem destacar el més famós a escala internacional, la paella, que ja té fins i tot una emoticona al Whatsapp. Doncs sí, efectivament, la base d’un altre dels emblemes de la denominada «cultura espanyola» també té un nom d’origen àrab. Va ser precisament la cultura àrab que va portar a la península Ibèrica el cereal que és la base de l’alimentació a Àsia.

La paraula arròs prové de l’àrab hispànic arráwz, modificada a partir de la paraula de l’àrab clàssic, que alhora prové del grec. És una paraula que sona de manera similar en moltes llengües, i que el grec segurament va agafar del persa. En tàmil, per exemple, sona com a aricy. Com ha viatjat aquesta última paraula d’origen àrab!

Els elements típics de la cultura espanyola són àrabs

Qualsevol cultura és una mescla de moltes, d’això no hi ha dubte. A Ontranslation no sabríem determinar quins són els constituents principals de la cultura compartida a l’estat Espanyol, però sí que sabem que l’estereotip que la defineix és el del flamenco, la paella, els toros i el vi, encara que, òbviament, ningú no viu només d’estereotips.

El que és realment curiós és que en tots aquests elements típics hi ha una clara influència de l’àrab gràcies al seu pas per Andalusia. Ja ho sabeu, conteu-ho la pròxima vegada que algú us deixi anar el tòpic!