Llenguatge a les xarxes socials: errors o nous usos?

El llenguatge a les xarxes socials és un tema de conversa recurrent. Sovint escoltem idees sobre com ens expressem a les noves plataformes. En moltes ocasions es comenta que el mal ús del llenguatge a les xarxes socials és constant. Però, és veritat? Estem empitjorant les persones el nostre mitjà d’expressió més ric, l’escriptura, a causa d’Internet?

 

Com ens comuniquem de forma escrita

Hem de ser conscients de la novetat que suposa Internet a la nostra realitat lingüística. El llenguatge de les XS és escrit, sens dubte, i això és un punt clau. Ara qualsevol persona pot escriure en públic (que sigui un públic ampli o no és un altre tema).

Si pensem en tan sols uns anys endarrere, la visibilitat de l’escriptura era molt inferior. Perquè algú veiés el que escrivia una persona corrent, que no tingués el privilegi de dirigir-se al públic, havia de trobar-se el seu diari o llegir un anunci per paraules, per exemple.

 

Quins canvis hi ha en el llenguatge a les xarxes socials?

Escriure a les xarxes socials, a més de ser un tipus nou d’escriptura, és totalment diferent. I és que l’escriptura a la xarxa està impregnada d’oralitat.

Escrivim en xats que tenen una dinàmica més pròxima a la d’una conversa amb el veí que a la d’un llibre. I això es transfereix a altres formats: comentem en publicacions mentre conversem en un xat, i l’estil es contagia, perquè ens és difícil establir una diferència.

Qui repassa un comentari que escriu a Facebook? Poques persones utilitzen eines de correcció ortogràfica per assegurar-se que un comentari a Facebook està ben escrit. En definitiva, el llenguatge que utilitzem a les XS és el llenguatge escrit més pròxim a l’oralitat que ha existit.

 

 

Els registres lingüístics i el llenguatge a les xarxes socials

Aquest fet ens porta a un altre punt. Ara existeix una nova realitat pel que fa al text escrit: l’ús és públic i pròxim a l’oralitat. Així doncs, cal plantejar-nos que les característiques del llenguatge a les xarxes socials són diferents:

• A Internet les persones escriuen de manera gairebé instantània, per transferència de l’ús dels xats. No hi ha una reflexió prèvia a l’enviament del missatge al públic. Això es transforma en dues coses: l’intent d’emprar els menys signes possibles i l’aparició d’errors per no revisar.
• Qualsevol persona, de qualsevol nivell educatiu, pot escriure a Internet públicament.
• Existeixen plataformes, com ara Twitter, que limiten l’ús de caràcters.
• No és el mateix escriure en totes les plataformes: en un xat, en un comentari de Facebook o en un article d’opinió.

Totes aquestes afirmacions ens fan pensar que existeixen nous registres lingüístics en el text escrit. De quina manera fem ús de la llengua segons el context. No parlem igual al bar que quan donem una xerrada sobre un tema tècnic, oi? Doncs això es pot traslladar al llenguatge de les xarxes socials, escrit.

 

Un nou registre escrit col·loquial?

Fins ara, el llenguatge escrit no s’havia utilitzat en un context col·loquial, quotidià (tret de les notes de «m’emporto les teves claus» que deixàvem a la família a la taula de la cuina).

Quan parlem amb la família o els amics en un to de conversa despreocupat, el nostre llenguatge s’omple d’incorreccions, d’usos col·loquials, i això és el que sembla que està succeint amb la llengua que utilitzem a les xarxes socials.

El llenguatge a les XS ha canviat la nostra manera d’expressar-nos: el llenguatge escrit mai havia estat tan pròxim al llenguatge oral, i mai havia estat tan fàcil escriure per a un gran públic.

Entenem les xarxes socials com un espai informal, en què podem comunicar-nos amb la família i amics. No prestem excessiva atenció a les faltes d’ortografia i utilitzem la llengua de manera informal, per exemple, amb escurçaments.

El problema és la fàcil transferència que es fa del discurs privat, col·loquial, al gran públic: un comentari en una pàgina de Facebook el poden visualitzar milions de persones que no ens coneixen. I són moltes les persones que s’expressen de manera incorrecta en aquests espais.

Nosaltres creiem que la solució rau a ensenyar dos aspectes: la privacitat, o a qui ensenyem els nostres missatges, i entendre el context, és a dir, en quins moments podem ser col·loquials.

 

Com ens expressem a les XS ?

El llenguatge escrit mai havia estat tan pròxim al llenguatge oral, i mai hi havia estat tan fàcil que qualsevol persona pogués escriure per a un gran públic.

Necessitem ser conscients de la novetat per poder gestionar-la bé. D’aquesta manera, serem capaços de vendre a Internet i adaptar els nostres missatges a xarxes socials per a altres mercats.

Necessites ajuda amb la traducció del contingut per als teus perfils de xarxes socials internacionals? Contacta amb nosaltres, t’ajudarem.